La Sirenenca i Tres Quartans de Déu

Els nostres conjunts musicals.

La Sirenenca.

Dirigida per en Marc Egea, La Sirenenca (abans Orquestrina Synerenca, però per raons que no vénen al cas, ens cam canviar el nom), va néixer fa dotze anys a l’Escola de Música d'Arenys de Mar.
El seu repertori gira al voltant de tonades tradicionals ballables d’aquí i d’arreu, amb moments de cant i d’improvisació. Ens ho passem molt bé tocant, i això s’encomana: el públic ho gaudeix escoltant… o ballant sense demanar permís.
  • Marc Egea: flabiol i tambor, taragot i conduccions.
  • Pedro Subías: flauta i sac de gemecs
  • Gerard Termes: tarota
  • Joan Vilà: tarota
  • María Asensio: violí
  • Bernat Borràs: acordió diatònic
  • Joan Carles Fernández: baix elèctric
  • Sixte Ruíz: bombo

Cobla de Tres Quartans de Déu.

Va néixer després de la maleïda pandèmia, l'any 2022.Toquem música tradicional catalana i també de l'Aragó.
La cobla de tres quartans és una agrupació instrumental tradicional catalana que va precedir i va establir les bases de l'actual cobla de sardanes. El seu origen es remunta a les cobles de ministrers documentades a la Catalunya medieval. Per exemple, en el segle XIV, el rei Joan I d'Aragó comptava amb una nodrida cobla real que participava en cerimònies oficials, exercint un paper similar al de les actuals bandes municipals de música. Aquesta formació típica constava de tres músics que tocaven quatre instruments: Flabiol i tamborí: Interpretats per un mateix músic, el flabiol és una petita flauta que es toca amb una mà, mentre que el tamborí és un petit tambor que marca el ritme. Tarota: Instrument de vent-fusta de doble llengüeta, similar a la dolçaina, que aporta una veu melòdica intermèdia.​ Sac de gemecs: és la gaita catalana que proporciona una base harmònica i melòdica distintiva.
Aquesta combinació instrumental permet una sonoritat equilibrada: el tamborí estableix la base rítmica, el sac de gemecs sosté la melodia i l'harmonia, el flabiol duplica la melodia en una octava més aguda i la tarota afegeix una segona veu melòdica.
El terme "tres quartans" podria interpretar-se com una referència humorística al fet que tres músics manejaven quatre instruments, suggerint una formació "incompleta" o "de tres quarts". Aquestes agrupacions exercien múltiples funcions en les festivitats populars: acompanyaven cerimònies religioses, animaven balls en places i proporcionaven música per a esdeveniments en interiors.

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada de bandes de música d’Arenys de Mar.

Imatge
Després de l’èxit i les bones sensacions que ens va deixar la primera trobada de bandes d’Arenys de Mar, anem per la segona. Ja tenim data: el dissabte 4 d’octubre de 2025 Aquesta serà especial perquè celebrem el 25è aniversari de la banda de l’escola de Música d’Arenys. Es tracta d’un conjunt musical que ha progressat de la mà del director, en Jeroni Velasco. No és freqüent trobar una banda d’escola amb músics de totes les edats i que saben fer música entre totes. A més tornarem a gaudir de la banda de l’agrupació musical del Maresme, també els de Bandabòlid i, com no podia ser d’altra manera, l’orquestrina Sirenenca i la tres quartans de Déu. També tindrem noves bandes i estem treballant en un duel de bandes.
Més informació

La primera Trobada de Bandes d'Arenys de Mar ja és a tocar.

Imatge
Programa Data: dissabte 5 d'octubre de 2024 Lloc: Fàbrica del Calisay i carrers de la vila. Activitats: MATÍ 09:30 - 10:30 h. Recepció dels participants 10:30 - 12:00 h. Cercavila pels carrers adjacents a la Riera, amb Bandebolid i Orquestrina Sirenenca 12:00 - 12:05 h. Totes les bandes fan un tema en comú al pati del Calisay. 12:10 - 13:10 h. Concert - Vermut de la Banda de l’Escola de música d’Arenys de Mar. MIGDIA , a la sala polivalent del Calisay DINAR DE MÚSICS. TARDA , a la sala polivalent del Calisay. 16:30 - 17:00 h. Actuació de "Manzanillo street Jazz Band 17:00 - 18:00 h. Concert de la Banda de l'Agrupació del Maresme 18:00 - 19:00 h. Ball folk amb els Acordions i Panderetes del Coro d'Arenys de Mar 20:30h, CLOENDA DE LA TROBADA.
Més informació

Memòries d’un baixista a la Sirenenca. Primera part.

Imatge
Joan Carles Fernàndez. Cóm entro a l’orquestrina. En Marcel em recluta i a la fi parteix No estic segur de si sogre i gendre són una bona parella o si sempre es porten bé. En el meu cas, crec que amb en Marcel sí que hi ha una bona relació, encara que, sent part d'això, no em puc considerar imparcial. Entre les diverses aventures que em proposa, una és unir-me a l'orquestrina. Toco el baix elèctric i em llanço a l'aventura de ser admès al grup de vents i metalls, on em reben amb els braços oberts. Tot i això, no estic segur que tots sapiguem en què ens estem ficant. Al principi, em falta ritme. Aviat arriba el nostre primer concert i, per sorpresa meva, aquí no portem partitures. No tinc idea de com me les arreglaré. Per altra banda, soc com un instrument que necessita energia per sonar. Ens anirem adaptant. Hi ha moltes cançons inicials que no sé com abordar. Les passem pel Musescore i em toca aprendre a fer-lo servir per intuir com sonen les melodies i pensar en el que...
Més informació