La Sirenenca i Tres Quartans de Déu
Els nostres conjunts musicals.
La Sirenenca.
Dirigida per en Marc Egea, La Sirenenca (abans Orquestrina Synerenca, però per raons que no vénen al cas, ens cam canviar el nom), va néixer fa dotze anys a l’Escola de Música d'Arenys de Mar.El seu repertori gira al voltant de tonades tradicionals ballables d’aquí i d’arreu, amb moments de cant i d’improvisació. Ens ho passem molt bé tocant, i això s’encomana: el públic ho gaudeix escoltant… o ballant sense demanar permís.
- Marc Egea: flabiol i tambor, taragot i conduccions.
- Pedro Subías: flauta i sac de gemecs
- Gerard Termes: tarota
- Joan Vilà: tarota
- María Asensio: violí
- Bernat Borràs: acordió diatònic
- Joan Carles Fernández: baix elèctric
- Sixte Ruíz: bombo
Cobla de Tres Quartans de Déu.
Va néixer després de la maleïda pandèmia, l'any 2022.Toquem música tradicional catalana i també de l'Aragó.La cobla de tres quartans és una agrupació instrumental tradicional catalana que va precedir i va establir les bases de l'actual cobla de sardanes. El seu origen es remunta a les cobles de ministrers documentades a la Catalunya medieval. Per exemple, en el segle XIV, el rei Joan I d'Aragó comptava amb una nodrida cobla real que participava en cerimònies oficials, exercint un paper similar al de les actuals bandes municipals de música. Aquesta formació típica constava de tres músics que tocaven quatre instruments: Flabiol i tamborí: Interpretats per un mateix músic, el flabiol és una petita flauta que es toca amb una mà, mentre que el tamborí és un petit tambor que marca el ritme. Tarota: Instrument de vent-fusta de doble llengüeta, similar a la dolçaina, que aporta una veu melòdica intermèdia. Sac de gemecs: és la gaita catalana que proporciona una base harmònica i melòdica distintiva.
Aquesta combinació instrumental permet una sonoritat equilibrada: el tamborí estableix la base rítmica, el sac de gemecs sosté la melodia i l'harmonia, el flabiol duplica la melodia en una octava més aguda i la tarota afegeix una segona veu melòdica.
El terme "tres quartans" podria interpretar-se com una referència humorística al fet que tres músics manejaven quatre instruments, suggerint una formació "incompleta" o "de tres quarts". Aquestes agrupacions exercien múltiples funcions en les festivitats populars: acompanyaven cerimònies religioses, animaven balls en places i proporcionaven música per a esdeveniments en interiors.
