Orquestrina i Tres Quartans

Els nostres conjunts musicals.

Orquestrina Sirenenca.

Creada l'any 2013, l'Orquestrina Sirenenca (abans Synerenca) és una banda que fusiona diversos gèneres musicals, especialment la música tradicional. El seu estil es caracteritza per la combinació de sons de la música popular i l'experimentació amb influències modernes, la qual cosa li dona un caràcter únic i dinàmic.
L'orquestrina és coneguda per la seva capacitat per a barrejar instruments i estils, la qual cosa li permet crear un so propi, fresc i vibrant. Caracteritzat per la interacció pròxima entre els músics i l'ús de diversos timbres i harmonies. L'Orquestrina Sirenenca cerca transmetre emocions complexes a través de la interpretació de diferents ritmes i melodies que s'entrellacen de manera innovadora.
La banda també s'involucra en la sinergia dels elements musicals que conformen el seu estil, unint influències de diferents parts del món amb la tradició musical catalana.
A l'Orquestrina Sirenenca ens agraden els escenaris i també, si cal, piquem pedra al carrer.

Cobla de Tres Quartans de Déu.

Va néixer després de la maleïda pandèmia, l'any 2022.Toquem música tradicional catalana i també de l'Aragó.
La cobla de tres quartans és una agrupació instrumental tradicional catalana que va precedir i va establir les bases de l'actual cobla de sardanes. El seu origen es remunta a les cobles de ministrers documentades a la Catalunya medieval. Per exemple, en el segle XIV, el rei Joan I d'Aragó comptava amb una nodrida cobla real que participava en cerimònies oficials, exercint un paper similar al de les actuals bandes municipals de música. Aquesta formació típica constava de tres músics que tocaven quatre instruments: Flabiol i tamborí: Interpretats per un mateix músic, el flabiol és una petita flauta que es toca amb una mà, mentre que el tamborí és un petit tambor que marca el ritme. Tarota: Instrument de vent-fusta de doble llengüeta, similar a la dolçaina, que aporta una veu melòdica intermèdia.​ Sac de gemecs: és la gaita catalana que proporciona una base harmònica i melòdica distintiva.
Aquesta combinació instrumental permet una sonoritat equilibrada: el tamborí estableix la base rítmica, el sac de gemecs sosté la melodia i l'harmonia, el flabiol duplica la melodia en una octava més aguda i la tarota afegeix una segona veu melòdica.
El terme "tres quartans" podria interpretar-se com una referència humorística al fet que tres músics manejaven quatre instruments, suggerint una formació "incompleta" o "de tres quarts". Aquestes agrupacions exercien múltiples funcions en les festivitats populars: acompanyaven cerimònies religioses, animaven balls en places i proporcionaven música per a esdeveniments en interiors.