Memòries d’un baixista a la Sirenenca. Segona part.

Joan Carles Fernàndez.

Arriben canvis a l’orquestrina.

Orquestrina Synerenca passa a Sirenenca.

Es veu un punt de tensió, i de sinergia alhora, entre les actuacions de l'orquestrina, les facturacions, les intervencions a què actua i l'origen d'on es genera la intervenció.
En aquest moment, l'escola de música, com a punt frontissa amb més o menys intervenció de l'esdeveniment, n'és un partícip important principalment a la facturació. Com a grup de l'escola de música, tenim la denominació d'orquestrina «Synerenca». En algun assaig es decideix que ja en tenim prou de l'arrelament a «Synera», que se n'abusa del sobrenom que ens va posar n'Espriu, i que en podem canviar a la denominació a «sirenenca», de sirena o Aneris, deessa de l’harmonia . El canvi fonètic és anecdòtic, si més no, subtil, quasi ni es nota. Haurem de fer-ne constància perquè ho notin. De moment ja tenim una signatura particular diferenciada de la que portàvem fins al moment.
En l'instant en què vam pronunciar el canvi no en teníem premonició de la implicació que, en un temps pròxim, en tindria d'importància. Per què no podem anar de victorians? Agafem una casaca victoriana i barret tricorni a l'Amazon. Va curta la casaca, agafem-ne una altra. Va justa aquesta. Serveix per fer el bolo del desembre. Més endavant em vaig apuntar el comentari de què «no anem de carrer, però no cal que anem disfressats». Tan bonic com anava. He amortitzat la disfressa perquè l'he tornat en acabar el bolo. El barret tricorni, sense semblar de la guàrdia civil, sí que el conservo i el trec en comptades ocasions per a donar la nota.

Trobada a Tiana. Proposta d'en Marc

No hem posat dates al relat. Ha passat en un temps apropiat a les circumstàncies.
Fa dos dies, en un assaig, ens comenta en Marc, director de l'Orquestrina, per a dir-ne el càrrec, però pal de paller del grup, per a esmentar-ne la funció, que ha estat a Tiana amb el grup que s'anomenen «Bandabolit». Que han comentat, suposem que en tertúlia de sobretaula, que podríem fer accions comunes. Alguna cosa se'ns acudirà. I ens proposa en Marc, al pròxim assaig de l'orquestrina, de «com veieu de fer una «trobada de bandes» a Arenys? Ara no sabem quines, però que la de Tiana segurament s'hi afegiria». Poques mirades ens calen: «Què s'ha de fer per a tirar-ho endavant?» No correm, però, si estem d'acord, ja en mirarem quines accions calen per a portar-ho a bon port.

Fem l'associació Sirenenca per a la trobada

Un tema de fons a l'orquestrina synerenca era com facturar bolos on l'EMA no n'ha pres part. Per a promocionar aquest esdeveniment sembla massa aprofitar l'escola i barrejar temes. Creiem oportú fer una associació per a l'ocasió. Aprofitem per a canviar el nom de Synerenca pel de Sirenenca, una mica subtil, però si pares l'orella, es nota la diferència. Amb el primer nom formem part de l'EMA i amb el segon, formem part de l'associació per a la trobada de bandes d'Arenys.
Fem reunió de constitució i haurem de decidir un responsable com a president, un altre com a tresorer i un altre com a secretari. A la reunió no hi vaig anar, però em truca en Gerard i em diu si «em fa il·lusió fer de secretari?». No sé si és broma, però m'ho prenc com un merder. En Gerard em diu que així s'ho ha pres ell, però que no passa el marró i ja s'anomena ell si no en troba altre càndid pel càrrec.
Aplaudiments pel presi, en Quico, que ho ha fet amb molta implicació i redoble per al Pedro, el tresorer, que ha dedicat la seva jubilació a organitzar-nos la «cobla».

Finançament i promoció

En farem programa de músics i la intenció d’un dinar en comú de tots els participants amb acompanyants que es vulguin apuntar. Un cost tindrà l’aventura. En Pablo ens apunta que a la seva colla valenciana, opten per a fer sorteig. Anar a buscar «espònsors» per a promocionar el premi i vendre números. Si fem comptes, la cosa sembla que surt a sumar. En perspectiva, en Pablo em comenta que, quan ho va «plantetjar», el van «mirar raro» (s’ha de llegir en valencià). Haurem de fer cartells per a penjar a la riera. En Xavi Salvanyà ens proposa anar a la ràdio a difondre el què volem fer. En Jaume ens fa un logo atrevit, l’Eulàlia ens fa el cartell per a penjar. Acompanyo a en Quico a la ràdio a explicar l’aventura amb l’Enric Serra, que en dirigeix el programa de ràdio, un diumenge al matí.
Una colla de gent implicada, dels quals me’n deixo molts que espero que no m’ho tinguin en compte. En va ser una pinya castellera per a donar a llum un projecte il·lusionant, que no il·lusori, com deia l’anunci de l’ONCE.
I d’altres entrellats que no aprofundim en aquest relat.